9. El mòdul digital

Al llarg de les últimes sessions de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica hem estat realitzant diverses activitats mitjançant eines digitals. Amb altres paraules, hem treballat de forma creativa a través de la realització d’un “mòdul digital”.

En primer lloc, creiem que és important realitzar una petita reflexió entorn les moltes possibilitats que pot tenir treballar a l’aula amb infants mitjançant un “mòdul digital”. És a dir, moltes vegades, s’acostuma pensar que treballar mitjançant les noves tecnologies no aporta cap benefici per al desenvolupament de les habilitats creatives,  ni tampoc al desenvolupament de les capacitats dels infants. Si bé és cert que treballar a partir dels sentits i de manera tangible (amb materials físics) aporta grans beneficis, també ho és la manera de treballar digitalment. Personalment, creiem que ambdues maneres de treballar haurien de dur-se a terme a l’aula amb la mateixa importància però respectant l’especificitat de cada part, en tant que resulta molt més enriquidor donar la possibilitat als nens i nenes de conèixer les dues formes de treballar. D’altra banda, podem afirmar que alguns dels beneficis que té treballar mitjançant eines digitals són:

• Fomenten la participació de l’alumnat, ja que proporcionen un entorn en el que és senzill compartir contingut i interactuar amb ells.
• A través de les TIC és més senzill captar l’atenció dels infants perquè viuen en una societat de la informació.
• Es disposa de tot un ampli calaix amb recursos que ens permet adaptar-nos als diferents estils d’aprenentatge. Hi ha diversos programes per a la realització d’una mateixa tasca.
• L’ús d’aquestes eines permet atendre la diversitat, per exemple, adaptant la mida de la font emprada a la pantalla o bé ampliant el tipus d’activitats que es duen a terme a l’aula.

En segon lloc, i per continuar justificant la gran varietat de possibilitats que ofereix la realització d’un “mòdul digital”, volem deixar constància de tres activitats ben diferents entre elles, dutes a terme mitjançant diverses eines digitals.

Activitat 1: Catàleg de punts.

A l’inici de curs, la professora ens va fer realitzar diverses fotografies del que nosaltres consideràvem que eren punts dins el nostre entorn quotidià. Punt podia esdevenir qualsevol cosa, per exemple, l’ull d’un gos. Així doncs, vam realitzar aquestes fotografies que ara ens han estat útils per  a la realització d’aquesta tasca.

L’activitat consisteix a fer una mena de “pòster” o “mural” amb una frase inventada, emprant les diverses imatges de punts. Es tracta d’un treball molt creatiu que permet crear una composició amb una disposició lliure de les imatges per tot un full DINA-3.

Exemple del resultat de l’Activitat 1: en aquest
cas s’ha fet servir punts de diversos recipients buits i plens
per tal de poder contrastar així amb la frase central.

Finalment, cal dir que per tal de realitzar aquesta tasca podíem emprar dos recursos digitals: GIMP (eina més coneguda dins els software d’Apple) i Photoshop. Nosaltres vam emprar Photoshop pel simple motiu que era el programa que ja estava instal·lat a l’ordinador de treball però vam aprofitar l’ocasió per comparar ambdós programes i comentar experiències.

Activitat 2: El conte de les emocions.

A partir de la lectura d’un conte titulat “El amor y la locura”, la professora ens proporcionà un recull de diverses emocions (algunes presents en la narració del conte) per tal de representar-les lliurement. Aquesta representació, però, es trobava més limitada que a l’exercici anterior, ja que vam haver de representar l’emoció a partir de les lletres que conformen la paraula. És a dir, havíem de seguir les següents premisses: només es podien utilitzar les lletres presents en la paraula a representar i, com a mínim, havia d’aparèixer un cop cada lletra de la paraula.  

Exemple del resultat de l’Activitat 2: inspirat en el quadre Munch.

Aquesta és una activitat que permet treballar diversos aspectes i conceptes molt variats:

• La forma gràfica: la relació de les parts amb el tot.
• La tipografia com a element gràfic.
• La relació gràfica entre paraula i imatge.
• El procés creatiu en la creació gràfica: les pautes inicials, la planificació, l’experimentació, la cerca de solucions, etc.

Així com també permet fer un treball més relacionat amb la part psicològica i emocional de la persona, en tant que podíem fer una tria entre totes aquestes emocions: avorriment, curiositat, supèrvia, eufòria, intriga, generositat, entusiasme, bogeria, alegria, bellesa, veritat, covardia, timidesa, egoisme, mandra, voluptuositat, fe, enveja, llibertat i triomf. Com es pot observar, és una tasca amb emocions força complexes que si es posa en pràctica amb nens i nenes permetrà que els infants puguin expressar-se i explicar per quin motiu representen una emoció d’una manera i no d’una altra, etc.

Per últim, cal comentar que per tal de dur a terme aquesta activitat, la professora ens va presentar un recurs que no coneixíem i que ens ha semblat molt original i útil: Robotype. Es tracta d’una aplicació on-line que permet fer representacions com les de la imatge superior. És un programa molt intuitïu que dóna moltes possibilitats.

Activitat 3:  Adaptació de “La Taca Blanca” amb eines digitals.

L’última activitat que vam realitzar durant el mòdul digital va ser una adaptació amb eines digitals del conte que vam realitzar al primer semestre del curs. Alguns dels contes dels altres grups estaven estructurats d’una manera menys convencional i van haver d’idear com adaptar els contes en un format més tradicional, amb portada i pàgines, però el nostre conte ja el vam dissenyar en aquest format des de l’inici.

Per tant, la nostra tasca va consistir a recrear totes les planes del nostre conte digitalment fent servir el Photoshop. Vam escollir aquest programa perquè l’havíem fet servir per a realitzar les tasques anteriors i estàvem més familiaritzades amb ell.

El primer que vam fer va ser les planes dels textos, perquè tots tinguessin les mateixes proporcions i el mateix disseny. Després vam passar a realitzar una per una totes les planes de les representacions gràfiques. Durant aquesta part de l’activitat, ens vam dividir en dos grups per tal d’avançar més ràpidament en la creació del conte, i mentre que unes van centrar-se a recrear les planes del conte, les altres van dissenyar una nova portada pel conte, ja que no volíem escanejar la portada original per la seva simplicitat.

Les que s’encarregaven de recrear les planes del conte van haver de dissenyar les figures geomètriques protagonistes del conte amb les eines del Photoshop, així com també buscar recursos que substituïssin els efectes que alguns materials concrets donaven al conte inicial, com per exemple el paper “aironfix” que vam fer servir per simular la lluentor que desprenia la Taca Blanca.

Per l’altra banda, les que s’encarregaven de la portada van crear un patró amb les figures geomètriques protagonistes del conte i els van anar repetint per tot l’espai per fer el fons fins que va estar tot cobert per les figures geomètriques en miniatura pintades de diversos colors. Per acabar, van fer servir la taca blanca per inscriure dins el títol del conte. Vam fer servir el mateix patró per fer també la contraportada.

Quan vam tenir totes les parts acabades, les vam ajuntar per ordre de pàgines en un pdf, i així finalment el vam poder maquetar i crear el nostre conte en format digital.

Després de realitzar aquestes activitats tan variades dins del mòdul digital, podem concloure que l’art a l’aula no consisteix només en treballar amb materials plàstics, pintures i colors, sinó que també podem aprofitar aquestes noves eines i aquests nou recursos per apropar a l’alumnat a la didàctica visual i plàstica, ja que són del seu interès i, a més, molt innovadors, amb els quals podem crear material molt ric i variat.

Existeixen diversos programes digitals que podem fer servir per treballar amb els nostres alumnes: durant tot el mòdul hem fet servir el Photoshop i el Gimp per treballar amb imatges i crear noves composicions, el Robotype per crear imatges a partir de lletres.

8. El papel del/la maestro/a, de su metodología y del material de Educación Visual y Plástica

En la siguiente entrada analizaremos, a partir de la visualización de vídeos que muestran diversas prácticas educativas de visual y plástica, la importancia de la metodología a la que recurre el maestro, las actividades y el material que plantea. Empezando por este último, podríamos decir que, con toda certeza, el material que se propone para ser utilizado en una clase de EVYP (Educación Visual y Plástica) es el elemento vertebrador de la experiencia, y su tipologia hace que cada niño y niña experimente de forma distinta y diferente con cada  tipo de objeto. De hecho, el estudio que hemos realizado mediante la visualización de dos vídeos en clase, pretende demostrar a grandes rasgos lo que saben los niños de forma un tanto innata sobre la interacción con dichos materiales u objetos.

En primer lugar, es importante dejar constancia de la caracteristica arcaica que esconden los materiales presentados en el vídeo pero, a su vez, de su contemporaneidad, puesto que aunque comenzaron a utilizarse en EVYP hace años, actualmente continúan siendo fuente de creatividad y desarrollo para los infantes. Esto se debe a que cada uno de los materiales que hemos observado en los vídeos muestran propiedades positivas muy diversas. Así pues, podemos encontrar la siguiente clasificación:

• Barro: es un material muy utilizado, ya que es simple pero tiene muchas ventajas para su experimentación. Se trata de un material dotado de gran plasticidad que permite trabajar el modelaje, entre otras cosas. Además, permite al infante iniciarse en el conocimiento de la materia y del volumen.
• Pompas de agua y jabón: es curioso trabajar con este tipo de material, permite trabajar aspectos como la efemeridad y es importante para que el infante gestione aspectos emocionales, ya que es muy bonito pero si lo toca desaparece.
• Objetos diversos (cepillo, cebolla, cubo de madera, caja de violín en miniatura...): Es interesante incluir estos objetos ya que están directamente relacionados con el día a día del alumno. Son objetos y materiales que ellos y ellas conocen y que por sus características pueden llegar a identificar fácilmente. Explorar con ellos hace que los vean desde diferentes puntos de vista.
• Espejo: Está colocado en una pared del aula y los alumnos se sitúan delate. Se puede ver como experimentan con el efecto de doble visión. También sirve para trabajar el ‘YO’ y el reconocimiento de uno mismo y de los compañeros.
• Folios de diferentes tamaños: Utilizan este material para rasgarlos y, además, es un material que permite experimentar con su sonido al moverlo.
• Hoja blanca o cartulina blanca: es esencial destacar que estos materiales son la base con la que el alumno construye su obra, por eso debe ser respetuoso con la libertad de expresión. Nunca se da un material base delimitado (una hoja cuadriculada, por ejemplo) que prohíba “salirse de la linea”.
• Ceras: es un material plástico que es fácil de hacer rodar y manejar. Pero es más difícil poder mezclar los colores y crear otros a partir de los primarios, aunque destaca por la suavidad de su trazo.
• Pinturas: el material permite hacer mezclas de forma muy fácil y que permite un grado alto de experimentación tanto visual como del tacto.

En segundo lugar, tras haber observado el rol del infante y cómo este experimenta con cada uno de los objetos, podemos afirmar que los sentidos tienen gran importancia en el proceso. Principalmente experimentan a través del tacto, llegando así a tratar de identificar objetos sin verlos, solo a través de sus manos. Es, por lo tanto, obvio el valor que también tiene el sentido de la vista. Además, resulta muy positivo que los niños y niñas puedan experimentar libremente y sin indicaciones muy marcadas. Esto permite que la persona pueda desarrollarse plenamente y crear sus propias composiciones interaccionando con otros compañeros que también tendrán sus propias ideas. Por así decirlo, se trata de actividades que refuerzan la capacidad de interacción con los demás pero también sus destrezas más plásticas y visuales.

En cuanto al análisis del rol infantil y el rol del adulto, creemos importante destacar que se crea una sinergia y ambiente de confianza, estima y sobre todo de respeto y de total libertad hacia el alumno. En ningún momento su aprendizaje se ve interrumpido por unas normas definidas que limiten su imaginación y creatividad. La educadora lo guía en su experiencia pero nunca la reprime con preocupaciones vanales. En cambio, gran parte de las actividades que se proponen hoy en día en EVYP son cerradas y no permiten saltarse unas normas determinadas. Por ejemplo, en el vídeo podemos observar que los alumnos van manchados por todas partes de pintura o de barro y los adultos no les frenan las acciones por el hecho, que se considera banal, de mancharse.

Por lo tanto, observamos en el rol del adulto la figura del “referente”, quien únicamente a veces y cuando lo cree oportuno, interviene para mostrar algo que el propio niño o niña puede decidir si quiere hacer o no. Por ejemplo, observamos este hecho cuando la maestra plasma la palma de su mano en el barro y la niña, curiosa, posa su mano de menos tamaño en la huella grande de la maestra. Así mismo, también lo observamos con las diferentes preguntas que guían el aprendizaje de los niños y niñas: “¿qué tienes en las manos?”, “¿Por qué sabes que tiene pelitos?”

Finalmente, y no por ello menos importante, cabe resaltar el lugar que ocupa y la importancia que tiene la EVYP  en las edades primerizas que los vídeos reflejan. Con la experimentació y el aprendizaje en el campo visual y plástico somos capaces de hacer que el alumnado desarrolle de una manera más exacta los diferentes sentidos a la vez que hacemos que adquieran una percepción más compleja de los objetos, materiales y fenómenos que envuelven su entorno. Además, creemos que es una manera de acercar a los alumnos desde las primeras edades al valor y el aprecio de la belleza, no solo en cuanto a obras artísticas ya conocidas sino también en aquello que les rodea y que ellos mismos crean.

Las etapas de Educación Infantil y Primaria son momentos de la vida importantísimos para el desarrollo integral de la persona y es por eso que creemos esencial dejar libertad a la experimentación plena. Y, es evidente que la educación plástica posibilita este desarrollo a partir de la experimentación, ya que se realizan actividades con un importante peso en el ámbito cognitivo, senso-perceptivo, emocional y estético. Por lo tanto, podemos decir claramente que las actividades plásticas permiten la expresión espontánea de los pensamientos y emociones que tanto se necesitan en estas edades y que, muchas veces se restringen o niegan por parte de los adultos, cometiendo un grave error.

Como conclusión, podemos decir que la EVYP es, en toda regla, una forma de comunicación muy adecuada y acertada durante todas las edades, desde la infancia hasta la adultez, pero que es esencial explorarla durante la niñez para poderla disfrutar una vez se es adulto. En definitiva, “permite un mayor control muscular y el perfeccionamiento de la motricidad gruesa y fina, así como de las capacidades sensitivas, de observación, de atención y de concentración, [...] la adquisición de nociones espaciales y una adecuada estructuración del espacio” (Cabezas Gallardo, Alba. (febrer 2009). Revista digital: Innovación y experiencias educativas. La educación plástica  en educación infantil. núm,15, pàg. 2-4. URL: http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_15/ALBA_CABEZAS_1.pdf”.

7. Desenvolupament del dibuix dels infants

En aquesta ocasió, l’activitat que hem dut a terme a la sessió està directament relacionada amb l'evolució del dibuix dels infants. Per treballar aquest tema, en primer lloc, cada grup, amb el material reciclat que havia portat de casa, va haver d’elaborar, en un període de temps limitat, una figura determinada. La docent anava indicant quina figura havíem de fer, ja fos un autobús, un tractor o un tren, a més de senyalar el moment que havíem de començar a construir-la i el moment que se’ns acabava el temps. No hi havia cap altra consigna que haguéssim de seguir, únicament havíem d'utilitzar el mateix material del qual disposàvem i crear una figura que s’assemblés el màxim possible a l’objecte indicat. Després d'això, havíem de fer una foto a les nostres creacions per, posteriorment, comparar-les amb diversos dibuixos d'infants.

D'aquesta manera, en aquesta entrada analitzarem i compararem les diverses representacions dels objectes creats per nosaltres amb material reciclat i els dibuixos dels nens que se’ns va mostrar, per tal de  reflexionar sobre els diferents elements que intervenen en una representació gràfica (color, forma, perspectiva…) així com fer una anàlisi de l’evolució del dibuix dels infants segons el seu desenvolupament, maduresa i concepció de la realitat.

En primer lloc, pel que fa a les representacions dels objectes que vam dur a terme a l’aula a través de materials reciclats molt limitats, es pot observar com les composicions estan basades en una estructura comú, molt influenciada per les concepcions que tenim de la realitat, formada per formes “mare”, formes geomètriques bàsiques. De la mateixa manera, els dibuixos dels infants també es caracteritzen per aquesta estructura i composició simple de formes “mare” (que s’ajusten en major o menor mesura a la realitat en funció de l’edat). Així doncs, es podria dir que les limitacions del material que teníem en l’activitat va provocar una simplificació de les formes de la mateixa manera que els infants representen la realitat.

Pel que fa als dibuixos dels nens i les nenes, en general també hem pogut observar que segueixen un mateix patró a l’hora de representar els diversos objectes, fent servir les mateixes formes geomètriques per fer la forma bàsica de l’objecte i fins i tot recorrent als mateixos colors i els mateixos detalls que els altres companys. De totes maneres, no sabem en quines condicions van realitzar els infants aquests dibuixos, si els dibuixaven a través de la seva representació mental del objecte o si els donaven una imatge de referència a l’hora de dibuixar, si ells també tenien limit de temps, etc.

Sigui com sigui, el que es pot deduir fàcilment és quins són els dibuixos fets per infants més petits i quins per infants més grans, ja que tots i cadascun dels elements dels dibuixos, com per exemple el context, la perspectiva, el color, la forma, etc, es van tornant molt més complexos i cada vegada són més fidels a la realitat de l’objecte representat. Un exemple clar són els dibuixos dels castells, els quals fins i tot estan contextualitzats dins d’una història de moros i cristians (segurament els alumnes relacionaven el concepte castell amb algun esdeveniment relacionat amb l’Edat Mitjana que devien haver treballat anteriorment a l’escola).

Continuant amb el context, podem observar com està molt present tant en els dibuixos dels nens com en les nostres construccions. Tant bon punt teníem finalitzada la forma de l’objecte principal que havíem de representar abans que no s’acabés el temps, nosaltres ens preocupavem de crear un context per l’objecte que al final el dotava de més sentit. El context que creavem estava relacionat sempre amb la funció de l’objecte i en l’espai que ocupa a la nostra realitat, per això consideràvem que quant més complex sigués el context, més significat adquiria l’objecte principal.  

La gran majoria dels infants també es van preocupar molt de contextualitzar els seus dibuixos, ja que tot i que en tots hi havia representat l’objecte principal, semblava que tot el dibuix tingués importància, no només l’objecte. Depenent del nivell de desenvolupament de l’infant, alguns dibuixos només incloïen algun personatge o un element molt petit (com per exemple l’autobús o el camp de futbol), i d’altres fins i tot volien representar una història, com per exemple els castells que hem esmentat abans, o també els tobogans, que volien representar escenes de la vida quotidiana.

També hem observat que la perspectiva dels objectes és un element que varia més si comparem les nostres representacions amb els dibuixos dels nens. Així com les dels nens comparteixen en la seva majoria les mateixes perspectives dels objectes (tots els busos miren cap el mateix costat, tots els trens van de costat, etc) les nostres fotografies mostren molta més varietat de perspectives, combinant vistes laterals, frontals, aèries, etc. També es cert que, treballant amb objectes en tres dimensions i poder fer la fotografia de la representació des de qualsevol angle donava peu a una facilitat que potser no la hauriem tingut a l’hora de dibuixar, però tot i així no es pot negar que a mesura que ens fem grans augmenta la nostra capacitat de jugar amb les dimensions i les perspectives de les nostres representacions.

Un aspecte molt curiós en relació a la perspectiva que vam poder observar en els dibuixos que van realitzar els infants dels tobogans va ser la seva perspectiva rebatida, la qual consisteix en dibuixar un mateix element combinant dues perspectives alhora. Així doncs, els alumnes van dibuixar el tobogan donant la mateixa posició a les escales que a la rampa, cosa que els va fer dibuixar totes dues parts en la perspectiva frontal.

A mesura que es van fent grans, els infants van fer servir cada cop més colors que coincideixin amb la vida real per representar els objectes, tot i que que fins i tot els més petits fan servir el color verd per representar el camp de futbol (amb més o menys protagonisme). Nosaltres teniem una gran limitació pel que fa al color degut a que els objectes dels quals disposavem eren reciclats i a l’hora de construir els objectes ens guiavem més per la forma que pel color, però tot i així no desaprofitavem cap ocasió per fer coincidir el color del nostre objecte amb la realitat, com per exemple la bossa de plàstic verda que vam fer servir per representar el camp de futbol.

És possible que així com alguns objectes són més representatius per la seva forma, com l’autobús (rectangle amb rodes) uns altres ho poden ser més pel seu color, com el camp de futbol (verd). El color, per tant, també és un element que enriqueix el significat de l’objecte, ja que si féssim servir colors diferents als de la realitat potser ens costaria més identificar l’objecte de la representació.

Per finalitzar, voldríem destacar que en una gran part dels dibuixos es pot observar una personificació dels elements, concretament del Sol, al qual li afegeixen elements característics dels humans, com els ulls i la boca. Aquesta personificació és present tant en dibuixos realitzats per nens més petits com en dibuixos realitzats amb més detalls per infants més madurs, cosa que porta a pensar que la personificació dels elements, en aquest cas, també és una qüestió adquirida o de costums, directament influenciada per l’animisme que presenten els infants.   

En conclusió, les representacions gràfiques dels objectes que realitzen els infants tendeixen cap al realisme en funció de l’edat, la maduresa, les consignes donades (en el cas que es donin) i l’entorn en el qual està socialitzat. Si fem un paralelisme amb les composicions que vam fer nosaltres a l’aula, podríem dir que les limitacions pel grau de desenvolupament i el context social que sofreixen els infants en les seves diferents etapes les vam poder experimentar gràcies a la limitació del material que disponiem. I aquesta limitació ens ha ajudat a observar com qualsevol representació està basada i formada a partir d’un cos geomètric o una forma “mare”, a partir de la qual, en funció dels recursos que té cadascú, es van formant figures més elaborades i detallades.

4. Geometria

La quarta pràctica que hem realitzat a l’assignatura de didàctica visual i plàstica ha consistit a realitzar dos composicions creatives a partir de retalls, tot jugant amb aquests, amb l’espai i amb el contrast entre blancs, grisos i negres. L’exercici va tenir dues parts, una en grup i la segona individual. A continuació comentarem, per ordre, les composicions que van sorgir, com van sorgir i a què ens ha recordat.

La primera part de l’exercici consistia en formar una composició a partir de dos fulls. Un blanc gran i un negre, més petit. Havíem de retallar el full negre fent com a màxim sis talls i, després, podíem moure les parts retallades però només fent uns moviments concrets (rotació, inversió,...). Aquest és un dels exemples que va crear una de les components del nostre grup.

Aquest segon resultat també el volem relacionar amb altres obres, tot i que aquests autors no treballen només amb la cromàtica blanca i negra. Així doncs, no hem relacionat la nostra composició amb les següents obres pels colors sinó per la tècnica o impressió que donen quan les observem. Sembla que les parts que la composen estan girades, rotades, col·locades fent un efecte mirall, tot i que en alguns casos aquesta sensació s’aconsegueix amb la combinació dels colors només.

Hermelindo Fiaminghi, Círculos con movimiento alternado (1956)

Juan del Prete, Composición con elementos geométricos (1949)

Juan Bay, Composición (1950)

La segona part de l’exercici, consistia en desenvolupar una composició a partir de figures geomètriques fetes de diferents tipus de papers. Els papers que ens van proporcionar eren de diferents textures, però sobretot, destacava la varietat cromàtica, que anava del blanc al negre format una escala de grisos. L’elecció dels tons dels papers el vàrem fer a partir de la idea principal en que vam inspirar la composició. La idea que volíem reflectir era ‘El paper reciclat’, que està format per diferents paperets i tons. La idea va evolucionar i el resultat va ser aquest:

El procés per a arribar a aquest resultat va ser el següent. Vàrem decidir que la figura seria un triangle i vam retallar els triangles en diferents mides, de petits a grans. Després vam decidir que a les quatre cantonades posaríem els triangles grans des dels quals sortirien d’altres més petits fins arribar al centre, on hi hauria l’únic cercle que seria d’un paper diferent, el paper reciclat.

Aquest exercici ens ha recordat a dues obres d’autors diferents que també treballen la geometria i els colors cromàtics grisos, blancs i negres.

Narciso Debourg, En Blanc et noir (1953)

Jesús Rafael Soto, Rotation (1952)

LINKS DE CONSULTA:

http://www.march.es/arte/madrid/exposiciones/america/los_artistas.aspx?l=1

6. La nostra caixa objecte

Tothom qui és capaç de sentir i d’emocionar-se guarda algun objecte, record o quelcom màgic dins el seu cor. Gràcies a la nostra tasca a la classe d’Educació Visual i Plàstica, hem aconseguit plasmar l’essència dels nostres objectes més representatius en una caixa. Aquesta però, no és una caixa qualsevol. Es tracta d’una caixa objecte.

En primer lloc, per poder entendre la importància d’una Caixa Objecte vam necessitar cercar alguna primera pista o ajuda del que havíem de construir. Cercant, vam trobar com a referència el següent autor: Joseph Cornell. Cornell va crear representacions tridimensionals de diverses caixetes i campanetes de vidre. De fet, la següent imatge és una de les seves creacions:

Creació de Joseph Cornell: representació tridimensional d’una caixa.

Partint de les obres de Cornell, ens vam posar a debatre de quina forma podíem representar en una caixa els diversos objectes tenint en compte que entre ells hi havia: un reproductor de música, un penjoll amb forma de mussol, un penjoll d’una pedra tallada, i un braçalet. Després de divagar i parlar, vam adonar-nos que tots quatre objectes tenien quelcom en comú. I és que tots havien participat en la nostra construcció personal. És a dir, que d’una manera o d’una altra havien participat en la formació de la nostra identitat i en el nostre procés de creixement personal.

Seguidament, vam començar a reflexionar sobre com es podia reflectir amb una caixa el terme “construcció personal”, sense afegir cap dels objectes personals. Al final, després de debatre què és per nosaltres la construcció personal, i inspirant-nos en les Matrioska, ens vam adonar que podíem fer caixes de diversese mides i posar-les unes dins les altres. De tal manera que, si anem traient tapes, anirem trobant caixes que mostraran la idea de “construcció”. A més a més, també vam intentar escollir colors vius que transmetessin vida i emoció i que, alhora, fossin colors que contrastessin i mostressin l’efecte d’encaix.

Per tal de poder construir les caixes vam agafar cartolines grans de colors. Primer vam fer la més gran, és a dir, la que contindria totes les altres caixetes. D’aquesta manera, cada cop que fèiem una caixa més petita li restàvem dos centímetres de cada costat, fent així cada caixa dos centímetres més petita.

Un cop vam tenir totes les caixetes, ens vam adonar que a l’interior de les seves parets podíem representar algun dibuix o forma que reforcés el concepte principal de la nostra creació abans d’enganxar una caixa sobre l’altra. Així doncs, vam decidir dibuixar: peces de puzle, engranatges, murs amb maons, peuets i empremtes digitals. Les peces de puzle mostren que a la vida pot haver-hi situacions o aspectes que no acabin d’encaixar però que ens ajudaran a ser qui som en l’actualitat. Els engranatges reforcen la idea de construcció i d’encaixar en la vida. Els murs mostren que amb maons i peces es pot anar construint el futur que podrem recórrer i avançar amb els peuets. Per últim, les empremtes reflectien la nostra pròpia identitat en la caixa.

A continuació, es pot observar el resultat de la nostra caixa:

A més a més, volem afegir que ens va semblar original la idea d’introduir un mirall en l’interior de l’última caixa, és a dir, de la caixa més petita perquè tothom qui obri la caixa i passi pels diversos estadis s’adoni que es tracta de la seva pròpia construcció i de la seva pròpia persona.

Per últim, creiem que aquesta ha estat una activitat que pot ser molt útil i positiva per ser duta a terme amb infants de qualsevol edat, de cara a la projecció d’aula. Creiem que és una tasca que pot donar peu a reflexionar sobre molts aspectes profunds de la personalitat, ja que el fet de portar objectes personals fa que els nens i nenes es coneguin més entre ells i es crei una cohesió de grup important. Per tant, és una activitat que no només desenvolupa la creativitat dels infants sinó que també promou l’empatia i els uneix. A més, incidim en el fet que és una tasca aplicable a qualsevol cicle perquè es pot adaptar a partir de diversos nivells de complexitat, és a dir, es poden fer reflexions més filosòfiques i complexes i d’altres més superficials però igualment importants i introductòries d’emocions i sentiments en els primeres edats.

BIBLIOGRAFIA

Joseph Cornell, Cajas llenas de imaginación. Disponible en: http://www.cromacultura.com/joseph-cornell-cajas-llenas-de-imaginacion

5. Color i forma: la pintura i el mosaic

En aquest exercici hem treballat a partir dels conceptes de color i de forma per crear una composició final en forma de mosaic. Aquest exercici ha constat de 3 parts diferenciades, en les quals hem participat de manera grupal, tant en la preparació dels colors del cercle cromàtic, l’aplicació de la pintura sobre paper humit amb diverses tècniques, com en la formació final del mosaic.

Tot i que a la pràctica anterior ja vam començar a treballar amb la forma, en aquesta hem introduït també el concepte de color, amb el qual hem experimentat sobretot a la primera part de l’exercici. Aquesta va consistir a explorar el cercle cromàtic a partir dels tres colors primaris, és a dir, el groc, el magenta i el cian. Barrejant els colors entre ells vam aconseguir obtenir els colors secundaris, taronja, verd i violeta, tot i que vam haver de corregir la quantitat de pintura que utilitzàvem de cada color primari per aconseguir el color secundari que buscàvem.

Quan ja vam trobar els colors secundaris, vam seguir barrejant aquests últims per ampliar la nostra gamma de colors que hi ha entre el violeta i el verd, aconseguint colors com el blau o el turquesa. Un detall en el qual ens vam fixar va ser que els colors que s’obtenien a partir de les barreges depenia molt de si els colors primaris que havíem utilitzat eren realment el magenta el cian i el groc, ja que altres grups que tenien pintures diferents i amb tonalitats que no eren exactament iguals obtenien colors secundaris i terciaris molt diferents dels nostres.

A continuació, un cop teníem la nostra gamma de colors escollida, vam passar a la segona part de la pràctica, que va consistir a fer servir les pintures per crear diferents composicions sobre paper que depenien de la premissa que se’ns donava per a cadascuna amb la finalitat d’obtenir formes irregulars o orgàniques amb la pintura i l’aigua.

Les pautes que se’ns van donar van ser:

• Humitejar el paper amb un cotó o esponja humida amb aigua fent ratlles. Després travessar perpendicularment aquestes ratlles d’aigua amb un pinzell amb pintura.
• Humitejar dins el paper amb aigua i posar-hi certa quantitat de pintura al centre, per tal de moure el paper de dalt a baix per formar gotes per tot arreu.
• Humitejar el paper amb aigua, llençar gotes de pintura i bufar amb canyes per orientar les línies i fer que es creuin.
• Humitejar el paper amb aigua i posar-hi pintura amb un raspall de dents.

Entre totes vam decidir que, per seguir un ordre, volíem utilitzar els mateixos colors i anar-hi incorporant un de nou a cada composició, és a dir, vam començar la primera utilitzant tan sols el turquesa, per a la segona vam mantenir el turquesa i hi vam incorporar el violeta, a la tercera hi vam sumar el blau i, per l’última, el groc.

Un cop aquestes composicions van estar seques, vam passar a retallar-les en quadrats de 5x5 cm per tal de crear una de nova, combinant quadrats de les quatre originals. L’objectiu era crear un mosaic a partir d’una selecció i una nova reorganització dels fragments quadrats  sobre una cartolina negra que vam fer servir com a base, agrupant-los sota un mateix criteri: una sèrie amb tres columnes - la primera amb taques, la segona amb esquitxos i la tercera amb una línia difuminada - .

Diversos artistes han jugat amb el color i les formes per tal d’expressar-se i crear obres d’art al llarg del temps, tant arquitectòniques, escultòriques, pictòriques i fins i tot audiovisuals. I dins la història, ja al període hel·lenístic trobem expressions artístiques realitzades amb la tècnica del mosaic, totes jugant amb el color i la descomposició i recomposició per crear una nova figura.

Un exemple molt més proper a la nostra època que també jugava amb el color i el mosaic per realitzar produccions artístiques és Antoni Gaudí, el qual utilitzava la tècnica del trencadís de rajoles de colors diversos per crear noves composicions. Aquest, però, no és tan fidel al color com a representació de la realitat, a diferència de l’exemple anterior.

Antoni Gaudí - Park Güell

Allunyant-nos del mosaic com a tal, volíem fer referència a dues obres pictòriques concretes. Si bé són dues obres realitzades amb pintura sobre paper o tela, visualment el resultat final és més proper a la reconstrucció que el nostre grup va realitzar, degut a la disposició dels elements i a la forma quadrada (quadrilàters) d’aquests.

Henri Matisse - The Snail

Piet Mondrian - Composition with Color Planes 5

Un altre exemple artístic menys conegut de com crear composicions a partir de colors i formes diferents és el Patchwork, l’art de crear obres artístiques a partir de retalls de roba de colors tot combinant-los de manera que es crea una peça que es denomina “quilt”, que pot representar tant una composició amb formes orgàniques com formes geomètriques. Tradicionalment es feien servir com a cobrellits, però avui dia s’ha guanyat un lloc entre les arts tradicionals i existeixen diverses artistes que fan servir diferents tècniques per crear aquestes obres d’art fetes de roba.

Little Village Wall Quilt - Rosalie Quinlan Desgins

En conclusió, trobem exemples de maneres molt diferents de crear formes, les quals depenen de com aquestes estan determinades i també de com s’observen i de l’experiència de l’observador. Aquesta composició de formes, com vam poder veure a l’activitat anterior, poden fer-se a partir del blanc i el negre i els seus contrastos, però quan s’incorpora el color, les possibilitats s’expandeixen. Incorporant el color a l’hora de crear formes permet crear més sensacions, depenent de com aquests es poden combinar segons la seva lluminositat, la seva saturació, de com es complementen, la sensació de fred i calor, entre altres.

BIBLIOGRAFIA:

The Museum Of Modern Art. Piet Mondrian, Composition with Color Planes 5. The collection. Disponible a: http://www.moma.org/collection/works/80692?locale=es

Wikipedia, la enciclopedia libre. The Snail. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/The_Snail

Wikipedia, la enciclopedia libre. Mosaico Helenístico. Disponible a:

https://es.wikipedia.org/wiki/Mosaico_helen%C3%ADstico

Antonigaudi.org. Disponible a: http://www.antonigaudi.org/

Material proporcionat a l’assignatura de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica.