7. Desenvolupament del dibuix dels infants

En aquesta ocasió, l’activitat que hem dut a terme a la sessió està directament relacionada amb l'evolució del dibuix dels infants. Per treballar aquest tema, en primer lloc, cada grup, amb el material reciclat que havia portat de casa, va haver d’elaborar, en un període de temps limitat, una figura determinada. La docent anava indicant quina figura havíem de fer, ja fos un autobús, un tractor o un tren, a més de senyalar el moment que havíem de començar a construir-la i el moment que se’ns acabava el temps. No hi havia cap altra consigna que haguéssim de seguir, únicament havíem d'utilitzar el mateix material del qual disposàvem i crear una figura que s’assemblés el màxim possible a l’objecte indicat. Després d'això, havíem de fer una foto a les nostres creacions per, posteriorment, comparar-les amb diversos dibuixos d'infants.

D'aquesta manera, en aquesta entrada analitzarem i compararem les diverses representacions dels objectes creats per nosaltres amb material reciclat i els dibuixos dels nens que se’ns va mostrar, per tal de  reflexionar sobre els diferents elements que intervenen en una representació gràfica (color, forma, perspectiva…) així com fer una anàlisi de l’evolució del dibuix dels infants segons el seu desenvolupament, maduresa i concepció de la realitat.

En primer lloc, pel que fa a les representacions dels objectes que vam dur a terme a l’aula a través de materials reciclats molt limitats, es pot observar com les composicions estan basades en una estructura comú, molt influenciada per les concepcions que tenim de la realitat, formada per formes “mare”, formes geomètriques bàsiques. De la mateixa manera, els dibuixos dels infants també es caracteritzen per aquesta estructura i composició simple de formes “mare” (que s’ajusten en major o menor mesura a la realitat en funció de l’edat). Així doncs, es podria dir que les limitacions del material que teníem en l’activitat va provocar una simplificació de les formes de la mateixa manera que els infants representen la realitat.

Pel que fa als dibuixos dels nens i les nenes, en general també hem pogut observar que segueixen un mateix patró a l’hora de representar els diversos objectes, fent servir les mateixes formes geomètriques per fer la forma bàsica de l’objecte i fins i tot recorrent als mateixos colors i els mateixos detalls que els altres companys. De totes maneres, no sabem en quines condicions van realitzar els infants aquests dibuixos, si els dibuixaven a través de la seva representació mental del objecte o si els donaven una imatge de referència a l’hora de dibuixar, si ells també tenien limit de temps, etc.

Sigui com sigui, el que es pot deduir fàcilment és quins són els dibuixos fets per infants més petits i quins per infants més grans, ja que tots i cadascun dels elements dels dibuixos, com per exemple el context, la perspectiva, el color, la forma, etc, es van tornant molt més complexos i cada vegada són més fidels a la realitat de l’objecte representat. Un exemple clar són els dibuixos dels castells, els quals fins i tot estan contextualitzats dins d’una història de moros i cristians (segurament els alumnes relacionaven el concepte castell amb algun esdeveniment relacionat amb l’Edat Mitjana que devien haver treballat anteriorment a l’escola).

Continuant amb el context, podem observar com està molt present tant en els dibuixos dels nens com en les nostres construccions. Tant bon punt teníem finalitzada la forma de l’objecte principal que havíem de representar abans que no s’acabés el temps, nosaltres ens preocupavem de crear un context per l’objecte que al final el dotava de més sentit. El context que creavem estava relacionat sempre amb la funció de l’objecte i en l’espai que ocupa a la nostra realitat, per això consideràvem que quant més complex sigués el context, més significat adquiria l’objecte principal.  

La gran majoria dels infants també es van preocupar molt de contextualitzar els seus dibuixos, ja que tot i que en tots hi havia representat l’objecte principal, semblava que tot el dibuix tingués importància, no només l’objecte. Depenent del nivell de desenvolupament de l’infant, alguns dibuixos només incloïen algun personatge o un element molt petit (com per exemple l’autobús o el camp de futbol), i d’altres fins i tot volien representar una història, com per exemple els castells que hem esmentat abans, o també els tobogans, que volien representar escenes de la vida quotidiana.

També hem observat que la perspectiva dels objectes és un element que varia més si comparem les nostres representacions amb els dibuixos dels nens. Així com les dels nens comparteixen en la seva majoria les mateixes perspectives dels objectes (tots els busos miren cap el mateix costat, tots els trens van de costat, etc) les nostres fotografies mostren molta més varietat de perspectives, combinant vistes laterals, frontals, aèries, etc. També es cert que, treballant amb objectes en tres dimensions i poder fer la fotografia de la representació des de qualsevol angle donava peu a una facilitat que potser no la hauriem tingut a l’hora de dibuixar, però tot i així no es pot negar que a mesura que ens fem grans augmenta la nostra capacitat de jugar amb les dimensions i les perspectives de les nostres representacions.

Un aspecte molt curiós en relació a la perspectiva que vam poder observar en els dibuixos que van realitzar els infants dels tobogans va ser la seva perspectiva rebatida, la qual consisteix en dibuixar un mateix element combinant dues perspectives alhora. Així doncs, els alumnes van dibuixar el tobogan donant la mateixa posició a les escales que a la rampa, cosa que els va fer dibuixar totes dues parts en la perspectiva frontal.

A mesura que es van fent grans, els infants van fer servir cada cop més colors que coincideixin amb la vida real per representar els objectes, tot i que que fins i tot els més petits fan servir el color verd per representar el camp de futbol (amb més o menys protagonisme). Nosaltres teniem una gran limitació pel que fa al color degut a que els objectes dels quals disposavem eren reciclats i a l’hora de construir els objectes ens guiavem més per la forma que pel color, però tot i així no desaprofitavem cap ocasió per fer coincidir el color del nostre objecte amb la realitat, com per exemple la bossa de plàstic verda que vam fer servir per representar el camp de futbol.

És possible que així com alguns objectes són més representatius per la seva forma, com l’autobús (rectangle amb rodes) uns altres ho poden ser més pel seu color, com el camp de futbol (verd). El color, per tant, també és un element que enriqueix el significat de l’objecte, ja que si féssim servir colors diferents als de la realitat potser ens costaria més identificar l’objecte de la representació.

Per finalitzar, voldríem destacar que en una gran part dels dibuixos es pot observar una personificació dels elements, concretament del Sol, al qual li afegeixen elements característics dels humans, com els ulls i la boca. Aquesta personificació és present tant en dibuixos realitzats per nens més petits com en dibuixos realitzats amb més detalls per infants més madurs, cosa que porta a pensar que la personificació dels elements, en aquest cas, també és una qüestió adquirida o de costums, directament influenciada per l’animisme que presenten els infants.   

En conclusió, les representacions gràfiques dels objectes que realitzen els infants tendeixen cap al realisme en funció de l’edat, la maduresa, les consignes donades (en el cas que es donin) i l’entorn en el qual està socialitzat. Si fem un paralelisme amb les composicions que vam fer nosaltres a l’aula, podríem dir que les limitacions pel grau de desenvolupament i el context social que sofreixen els infants en les seves diferents etapes les vam poder experimentar gràcies a la limitació del material que disponiem. I aquesta limitació ens ha ajudat a observar com qualsevol representació està basada i formada a partir d’un cos geomètric o una forma “mare”, a partir de la qual, en funció dels recursos que té cadascú, es van formant figures més elaborades i detallades.