Tothom qui és capaç de sentir i d’emocionar-se guarda algun objecte, record o quelcom màgic dins el seu cor. Gràcies a la nostra tasca a la classe d’Educació Visual i Plàstica, hem aconseguit plasmar l’essència dels nostres objectes més representatius en una caixa. Aquesta però, no és una caixa qualsevol. Es tracta d’una caixa objecte.
En primer lloc, per poder entendre la importància d’una Caixa Objecte vam necessitar cercar alguna primera pista o ajuda del que havíem de construir. Cercant, vam trobar com a referència el següent autor: Joseph Cornell. Cornell va crear representacions tridimensionals de diverses caixetes i campanetes de vidre. De fet, la següent imatge és una de les seves creacions:
Creació de Joseph Cornell: representació tridimensional d’una caixa.
Partint de les obres de Cornell, ens vam posar a debatre de quina forma podíem representar en una caixa els diversos objectes tenint en compte que entre ells hi havia: un reproductor de música, un penjoll amb forma de mussol, un penjoll d’una pedra tallada, i un braçalet. Després de divagar i parlar, vam adonar-nos que tots quatre objectes tenien quelcom en comú. I és que tots havien participat en la nostra construcció personal. És a dir, que d’una manera o d’una altra havien participat en la formació de la nostra identitat i en el nostre procés de creixement personal.
Seguidament, vam començar a reflexionar sobre com es podia reflectir amb una caixa el terme “construcció personal”, sense afegir cap dels objectes personals. Al final, després de debatre què és per nosaltres la construcció personal, i inspirant-nos en les Matrioska, ens vam adonar que podíem fer caixes de diversese mides i posar-les unes dins les altres. De tal manera que, si anem traient tapes, anirem trobant caixes que mostraran la idea de “construcció”. A més a més, també vam intentar escollir colors vius que transmetessin vida i emoció i que, alhora, fossin colors que contrastessin i mostressin l’efecte d’encaix.
Per tal de poder construir les caixes vam agafar cartolines grans de colors. Primer vam fer la més gran, és a dir, la que contindria totes les altres caixetes. D’aquesta manera, cada cop que fèiem una caixa més petita li restàvem dos centímetres de cada costat, fent així cada caixa dos centímetres més petita.
Un cop vam tenir totes les caixetes, ens vam adonar que a l’interior de les seves parets podíem representar algun dibuix o forma que reforcés el concepte principal de la nostra creació abans d’enganxar una caixa sobre l’altra. Així doncs, vam decidir dibuixar: peces de puzle, engranatges, murs amb maons, peuets i empremtes digitals. Les peces de puzle mostren que a la vida pot haver-hi situacions o aspectes que no acabin d’encaixar però que ens ajudaran a ser qui som en l’actualitat. Els engranatges reforcen la idea de construcció i d’encaixar en la vida. Els murs mostren que amb maons i peces es pot anar construint el futur que podrem recórrer i avançar amb els peuets. Per últim, les empremtes reflectien la nostra pròpia identitat en la caixa.
A continuació, es pot observar el resultat de la nostra caixa:
A més a més, volem afegir que ens va semblar original la idea d’introduir un mirall en l’interior de l’última caixa, és a dir, de la caixa més petita perquè tothom qui obri la caixa i passi pels diversos estadis s’adoni que es tracta de la seva pròpia construcció i de la seva pròpia persona.
Per últim, creiem que aquesta ha estat una activitat que pot ser molt útil i positiva per ser duta a terme amb infants de qualsevol edat, de cara a la projecció d’aula. Creiem que és una tasca que pot donar peu a reflexionar sobre molts aspectes profunds de la personalitat, ja que el fet de portar objectes personals fa que els nens i nenes es coneguin més entre ells i es crei una cohesió de grup important. Per tant, és una activitat que no només desenvolupa la creativitat dels infants sinó que també promou l’empatia i els uneix. A més, incidim en el fet que és una tasca aplicable a qualsevol cicle perquè es pot adaptar a partir de diversos nivells de complexitat, és a dir, es poden fer reflexions més filosòfiques i complexes i d’altres més superficials però igualment importants i introductòries d’emocions i sentiments en els primeres edats.
BIBLIOGRAFIA
Joseph Cornell, Cajas llenas de imaginación. Disponible en: http://www.cromacultura.com/joseph-cornell-cajas-llenas-de-imaginacion
No hay comentarios:
Publicar un comentario