Tal com vam explicar a l’entrada anterior, a l’assignatura de Didàctica Visual i Plàstica havíem començat a treballar amb el punt, l’expressió mínima. Continuant amb aquest element clau, vam realitzar un segon projecte. En aquest cas teníem tres premisses a complir: peça de vestir, incloure el punt i un patró que es repeteixi.
En funció d’aquestes tres consignes, totes ens vam posar a rumiar sobre quina peça de vestir faríem i com inclouríem el punt i el patró. Des del primer moment totes quatre estàvem d’acord que volíem fer un vestit. A partir d’aquí, vam compartir diverses idees sobre quina forma li volíem donar: escot paraula d’honor, amb tirants, per sobre dels genolls, llarg fins als peus… Després d’aquesta pluja d’idees vam pensar que, si ajuntàvem l’escot paraula d’honor i la llargària fins als peus, inclús amb cua, el vestit podria semblar el d’una núvia, idea que ens va semblar molt divertida i que vam tirar endavant.
El segon pas que vam seguir va ser decidir quin element seria el punt i com el distribuiríem pel vestit en forma de patró o textura. Després de diverses idees, vam escollir el mandala com a punt, i aquest element ens va fer sorgir la idea de calar el vestit com si d’un teixit es tractés, formant així el patró. Vam fer un primer esbòs del mandala, però era un disseny massa complex per tallar-ho amb les fulles en una sola sessió. Per aquesta raó vam haver de simplificar el nostre disseny, reduint-lo a 6 pètals disposats en forma de flor i 6 petits triangles omplint els buits que deixava la flor, tal com es pot veure en la següent imatge.
El fet de tallar un mandala sobre el paper ens va recordar als vitralls d’algunes esglésies i catedrals gòtiques, en les quals es juga amb les formes, els colors i el traspàs de la llum pels vidres. Així doncs, vam decidir que volíem traspassar aquest element artístic al nostre vestit, però reduint la combinació a només dos colors, ja que no disposàvem del temps suficient per poder utilitzar una gran varietat de colors i crear una harmonia entre ells. Després de tota aquesta presa de decisions, i seguint amb la idea del vestit de núvia, vam escollir els colors blanc i vermell com a principals.
Respecte als materials o papers que utilitzaríem, disposàvem del paper blanc bàsic per al cos del vestit, vam escollir el paper de cel·lofana per recrear l’efecte del vitrall i, finalment, el paper de seda per crear una llarga i vaporosa cua.
Ja a les següents sessions vam iniciar el procés d’elaboració del vestit. Vam començar amb la mesura del paper sobre la model i el tallat dels mandales, amb l’ajuda d’unes plantilles de cartró que vam preparar prèviament a la sessió. Aquest pas ens va portar molt més temps del que havíem planejat, ja que vam dedicar una classe sencera. Encara això, entre totes i amb l’ajuda de la professora vam aconseguir finalitzar-ho a temps.
Després, vam enganxar el paper de cel·lofana per darrere i vam provar com quedava sobre la model. Ens vam adonar que el vermell només era possible apreciar-lo si es superposava sobre blanc; per aquesta raó vam decidir que el dia de l’exposició la model vestís de blanc. En aquest punt també van afegir un velcro perquè la peça es pogués posar i treure sense trencar-se.
La resta del procés d’elaboració el vam fer amb el vestit ja posat. En aquest punt ens vam adonar que el vestit ens va quedar massa gran per a que ho portés la model que havíem decidit (la Paula), així que vam modificar la model per treballar amb més facilitat. A partir d’aquí vam continuar afegint dues tires de seda per donar-li forma al vestit, una per millorar l’efecte de l’escot paraula d’honor i l’altre per sobre la cintura, per tal de marcar-la. Amb el mateix paper de seda blanc també vam formar la cua, sobreposant fulles de paper des dels genolls fins a terra.
Per finalitzar-ho, i per tal de donar-li més caràcter de núvia al vestit, vam incloure complements com un ram de flors, un collaret, un anell i un vel, tot realitzat en les mateixes tonalitats i amb els mateixos materials.
Com anècdota curiosa, i per finalitzar, volíem expressar el dubte que ens va sorgir un cop vam provar el cos del vestit sobre la model. La base del vestit, en ser paper, no tenia cap tipus de forma ni cap element que marqués la figura de la model i, per tant, quedava totalment recte. A més, ens va sobrar paper de cel·lofana per sota, creant així un final encara més recte i totalment vermell, contrastant amb la resta del vestit. Tot això ens va recordar molt a un Kimono japonès, tant que no sabíem si canviar totalment el disseny del vestit. Finalment, però, vam creure que el vestit de núvia era molt més creatiu i elaborat.
Tot aquest treball ens ha fet adonar-nos, un cop més, que totes les nostres idees poden partir d’un sol punt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario