El tercer exercici que hem realitzat a l’aula de didàctica visual i plàstica ha consistit a realitzar una sèrie de composicions creatives basant-nos en un punt en forma de lletra, a partir de la qual ens havíem d’inspirar i integrar-la de manera natural dins de diverses composicions. L’exercici consta de dues parts diferenciades.
La primera part va consistir a crear un personatge a partir de la impressió d’una lletra. La realització d’aquesta activitat va requerir vàries sessions, ja que s’havia de dissenyar el segell de la lletra, construir-la, imprimir-la, deixar que s’assequés la pintura i finalment crear el personatge.
La lletra amb la qual vam treballar va ser escollida aleatòriament, escollint-la dins d’una bossa sense saber quina agafàvem. Després, la docent ens va comunicar que havíem de dibuixar la lletra que ens havia tocat en un full en blanc, amb l’estil que més ens agradés. La informació principal que teníem en aquell moment era que hauríem de realitzar un segell amb el disseny de la lletra que ens havia tocat, per tant l’única cosa que condicionava el nostre disseny era que aquesta havia de tenir gruix suficient per poder-la retallar.
Després de fer unes quantes proves i d’experimentar amb la nostra lletra, i quan vam aconseguir el disseny final, vam redibuixar-la a sobre de la plantilla de cartró i goma-eva per retallar-la i crear el nostre segell. Algunes de nosaltres vam tenir problemes a l’hora de retallar les lletres al cartró, ja que eren massa fines o tenien masses cantonades i es feia difícil retallar-les amb precisió. Pot ser si haguéssim sabut quin era l’objectiu de la lletra des del principi, hauríem dissenyat la lletra de manera que s’adeqüés més a l’activitat. Una cosa que vam haver de tenir algunes en compte era el costat de la lletra que retallàvem al segell, ja que si no ho fèiem bé la lletra podria quedar del revés a l’hora d’imprimir-la.
Un cop vam tenir els nostres segells fets, havíem d’utilitzar pintura negra per estampar les lletres sobre el paper marró que ens havia donat la docent. Les impressions havien de ser el més regular possible, per tant vam haver de practicar-les abans sobre un paper en brut per assegurar-nos que utilitzàvem la quantitat de pintura correcta, aplicàvem la pressió adient al segell, que dominàvem la tècnica, si necessitàvem alguna eina per ajudar-nos, etc.
Un cop ens vam assegurar que les impressions quedaven regulars, vam estampar-la dues vegades als papers finals i, un cop es van assecar, vam haver d’intercanviar-nos la lletra entre nosaltres i a partir d’aquesta crear un personatge. L’única condició era que la lletra havia d’integrar-se en el personatge sense modificar-la, i que havíem d’utilitzar retoladors negres de diferent gruix, per tal de donar-li textura al personatge i enriquir el dibuix. Podíem escollir l’orientació de la lletra i de quina manera la volíem incorporar al personatge, el qual podia ser inventat, abstracte, humà, etc. Entre les nostres composicions trobem una bruixa, un pallasso, una dama i un drac.
Mentre que la primera part es tractava d’una activitat més individual, en la segona part havíem de treballar conjuntament totes les membres del grup. A més, aquesta segona part de l’exercici va més enllà. Un cop havíem practicat el dibuix a partir de la nostra lletra estampada, vàrem escollir un nom, BIEL, que la professora va portar a la següent sessió imprès; una lletra gran a cada full. L’exercici consistia en fer una composició - dibuix a partir de les lletres del nom, integrant-les el màxim possible dins d’aquest i utilitzant diferents gruixos de línies i formes -fins i tot petits punts.
Primerament, amb les lletres ja retallades i la cartolina gran plantejada, vam començar a imaginar-nos què podríem fer. Vàrem organitzar les lletres de diferents maneres posicionant-les en diferents punts de la cartolina per veure quines possibilitats ens oferien. Després de pensar diferents opcions de dibuixos, la lletra B ens va suggerir que podia ser les botes d’un astronauta.
A partir de la idea de l’astronauta vam evolucionar el dibuix fent un esbós. La I seria l’anell d’un planeta, la L una part de la bandera que portaria l’astronauta a la mà, la E la base a partir de la qual dibuixaríem la nau espacial, i la B, finalment seria els pantalons del vestit d’astronauta en comptes de les botes. Aquest canvi sobre la B, el vam decidir després de parlar amb la professora que ens va orientar entorn les proporcions, ja que la B com a botes ens semblaven massa grans i, vam arribar a la conclusió que com a pantalons concordava millor amb les proporcions del personatge i de tot el dibuix.
Un cop ja teníem l’esbós plantejat, a la següent sessió vàrem enganxar les lletres allà on encabírem els dibuixos i vam començar a dibuixar, primer en llapis. Com que havíem portat diferents retoladors de diferents puntes, de més fines a més gruixudes, quan vam repassar el dibuix que havíem plantejat en llapis ens va quedar el dibuix definitiu.
Com es pot observar a la fotografia, les lletres queden totalment camuflades i integrades dins de la composició, fins i tot alguna no es veu. A més, també es poden observar de manera clara les diferents línies i com vam utilitzar els diferents gruixos depenent d’allò que el dibuix ens demanava.
En conclusió, els dos exercicis treballen la integració de les lletres en el dibuix. Aquest recurs ens pot servir tant per treballar les lletres de l’abecedari en sí o per motivar els alumnes a aprendre a escriure el seu nom o també ens pot servir per a que creïn històries amb la personificació de les lletres. Per tant, és un recurs interdisciplinar ja que no només treballa l’Educació Visual i Plàstica sinó que toca altres matèries en el mateix exercici.
