En les primeres sessions de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica hem treballat el concepte de punt. Gràcies als autors que ens van mostrar a classe, Donis A. i Nicolàs Piroux, sabem que el punt és la unitat més simple de comunicació visual i que, a més a més, el podem trobar a la natura i als entorns més propers. De fet, només amb punts de diverses formes hem creat la història d’un punt anomenat Taca Blanca, història que hem recollit en forma de conte inspirant-nos en diversos artistes comentats a classe que utilitzen sovint els punts: Joan Miró, Gustav Klimt etc.
Cal dir que més concretament ens hem inspirat en el conte “Pequeño azul y pequeño amarillo” de Leo Lionni, pel fet que ens va agradar molt com jugava amb les formes i els espais blancs. Seguint l’exemple i la tècnica de Lionni hem aconseguit jugar amb l’espai en blanc i situar els diversos punts en llocs estratègics de la pàgina permetent que l’infant deixi volar la seva imaginació i construeixi el significat del propi conte.
Seguidament, volem deixar constància del procès a partir de diverses imatges i també de les decissions que vam haver de prendre per aconseguir el conte:
És un conte per a infantil que pot utilitzar-se també a primària per tal de fer reflexions més profundes i complexes. A infantil volem treballar els colors, les formes, les textures i la història del conte. A primària però es pot dur a terme una reflexió més profunda sobre la diversitat. De fet, vam elaborar una dinàmica introductòria del llibre que permet reflexionar sobre el concepte de diversitat i també es pot aplicar a infantil tot i que no s’extreguin conclusions tan complexes. La dinàmica consisteix a enganxar “gumets” de formes i colors diversos al front dels nens i nenes i demanar que s’agrupin com vulguin. El resultat esperat serà que hi haurà una persona amb un gumet diferent que es quedarà sol o sola. A partir d’aquí es farà una reflexió conjunta sobre per què s’han agrupat d’aquesta manera i com s’ha sentit la persona del gumet diferent.
En primer lloc, vam escriure el text i vam dissenyar cadascuna de les planes tot discutint tècniques i materials diversos dels quals vam acabar emprant el collage amb diversos tipus de papers i goma eva, pintura, retoladors, cinta de carpinter, aeronfix, etc. Cal dir que en aquest moment de l’elaboració del conte ens van sorgir molts dubtes sobre si el recurs plàstic que estàvem fent servir era massa pobre o simple. Però, finalment, vam decidir fer-ho d’aquesta manera ja que era la idea inicial i respectava la simplicitat de la disposició de les pàgines que buscàvem.
A continuació, vam realitzar el muntatge del conte on ens va costar posar-nos d’acord en certs aspectes com per exemple si calia posar explícitament la moralitat a la última pàgina. Al final, i gràcies als nostres companys i l’ajuda de la profesora hem decidit no posar-la ja que així donarem peu a una reflexió més oberta.
Per últim, volem comentar que ens ha agradat molt l’activitat ja que creiem que com a futures mestres hem de tenir la capacitat d’elaborar un bon conte amb els requisits que ens trobem i ens ha motivat i fet reflexionar sobre la premisa d’elaborar un conte propi. Per altra banda, ens ha semblat molt enriquidor compartir els diversos contes de la classe ja que hem pogut extreure noves idees molt originals. A més més, l’activitat en si ens ha permès obrir la nostra ment entenent que un conte pot tenir formats molt diversos i que no té perquè tenir lletra o tenir un format de llibre amb tapes. De fet, gràcies a haver fet un conte, hem après a entendre que hi ha llibres de més o menys qualitat i quins aspectes cal tenir en compte per diferenciar-ho.
Així doncs, cal recordar que un punt podria esdevenir l’inici d’una història sencera.