11. Això s'acaba

En el decurs de les sessions i activitats dutes a terme en l’assignatura de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica, hem treballat com a alumnes i hem après de la metodologia i de l’experiència de la nostra professora. Baldament, ens ha tocat posar-nos a mode de comiat, per un dia, en la pell de la professora, portant endavant un petit projecte o activitat que explicarem a continuació. Diem a “mode de comiat”, perquè aquesta serà la nostra darrera entrada, en tant que finalitza el curs.

Pel que fa a la tasca en qüestió, cal dir que havíem de dissenyar una activitat que després hauríem de plantejar a les nostres companyes de classe com si fossin les nostres alumnes. Per tal de dur a terme l’activitat, vam reflexionar entorn diverses idees i propostes per tal de treballar amb l’espai, el pas del volum al pla i l’estimulació sensorial. Finalment, ens vam decantar per la idea de dur a terme una activitat amb pintures, caixes de cartó, bales i música clàssica, concretament, Les quatre estacions de Vivaldi.

L’activitat es trobava contextualitzada dins un projecte d’escola en el qual s’havia de realitzar un mural de les quatre estacions i, a partir de l’activitat es participava en la seva elaboració. L’activitat en qüestió, consistia, en primer lloc, a fer quatre grups d’infants. En segon lloc, havien d’escoltar, atentament, un fragment musical de cadascuna de les estacions de Vivaldi. En tercer lloc, i un cop els infants havien identificat la melodia de cada estació i quins sentiments o emocions els despertaven, calia repartir una caixa per grup d’infants i adjudicar-los una estació per tal que poguessin començar a fer les seves caixes, és a dir, per tal que poguessin començar a disposar les pintures lliurement, segons les emocions que els havia transmès la melodia de l’estació que els hi havia tocat. Per tant, entre tots els membres del grup, havien de decidir si posarien pintures d’una densitat determinada (espessa o aigualida), si posarien colors més càlids o més tristos, etc. En quart lloc, quan els infants havien finalitzat la seva caixa, havien d’introduir a l’interior diverses bales i tancar la caixa amb cinta aïllant amb ajuda de la professora. Després, en un espai ampli i lliure d’objectes, on cabien tots els grups d’infants amb les seves caixes, es va explicar que, a continuació, posaríem un video amb imatges de les quatre estacions i amb la música corresponent, però que les estacions estarien barrejades i que el que havien de fer era, quan escoltessin la seva estació, moure conjuntament (entre tots els membres del grup) la caixa segons les sensacions que la música els despertava. Per tant, podien moure la caixa com volguessin, passant-se-la, per torns, pel terra, tots a la vegada, etc. D’aquesta manera, la caixa aniria tenyint-se per dins a partir de les bales, la pintura i el moviment. Finalment, i un cop duta a terme aquesta experiència, es va proposar obrir les caixes i estendre-les a terra de tal manera que tots poguessin observar les composicions abstractes que s’havien generat a partir dels moviments que havien fet. A més, es va dur a terme una conversa entorn la justificació de cada grup, sobre els colors que havien triat, les textures, sobre com s’havien sentit amb la música clàssica, amb l’activitat en general, etc.

Resultat final de l’activitat.

Com es pot observar, el resultat s’assembla molt a les composicions expressionistes i abstractes de Jackson Pollock i és per aquest motiu que era un dels nostres referents principals en la creació de l’activitat.

Obra de Jackson Pollock

Altres dos referents són Vassily Kandinsky i Segni Mossi. D’una banda, Segni Mossi ens va inspirar amb el seu art en moviment a través de l’expressió corporal. D’altra banda, Vassili Kandinsky ens va inspirar a fer la tasca acompanyada de música, ja que aquest autor es va inspirar a un concert d’Arnold Schönberg l’any 1911, de fet, la música havia inspirat el que ell volia representar, art abstracte: "El color es un medio que ejerce una influencia directa sobre el alma. El color es el teclado. Los ojos son los martillos. El alma es el piano, con sus muchas cuerdas. La mano del artista toca una tecla detrás de otra para causar vibraciones en el alma." (Vassily Kandinsky, De lo espiritual en el arte, 1911). Ens va servir de referent perquè dins la nostra activitat volíem copsar la força de la música i els sentiments i emocions que pot generar.

Vassily Kandinsky, Impresión III (Concierto) (1911), Städtische Galerie im Lenbachhaus, Munich

També, volem afegir que ens va resultar molt útil dur a terme la posada en escena amb les nostres companyes perquè vam poder practicar i adonar-nos de petits errors didàctics que caldria corregir a una classe amb infants de debò. Per exemple, podríem haver deixat que el primer cop que escolten la música es poguessin moure i que no estiguessin quiets (que és el que ens va passar). A més, també hauríem d’haver deixat temps perquè, abans de començar la tasca, els infants es preparessin les pintures i el material. Tot i això, cal dir que ens vam sentir molt a gust fent l’activitat i que ens vam emportar una bona sensació i, a més a més, creiem que és una activitat molt maca per ser duta a terme dins d’un marc ampli d’edats, ja que a totes les edats es poden extreure i treballar emocions, més bàsiques o més abstractes, sentiments i percepcions diferents.

Finalment, volem aprofitar aquesta darrera entrada per acomiadar-nos i per comentar que cursar l’assignatura de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica ens ha donat ales per ser nosaltres mateixes i expressar-nos mitjançant les diverses activitats. A més, la realització d’aquest blog ha estat una experiència molt positiva per totes nosaltres, ja que hem pogut plasmar amb una eina digital totes les activitats que hem anat fent dins l’assignatura, amb els nostres progressos, opinions, sentiments i referents artístics. Així doncs, hem pogut ampliar els nostres referents i coneixements i els hem pogut recopilar amb la possibilitat d’emprar-los d’aquí un temps com a futures mestres.

DOCUMENTACIÓ

Blogger. Harte con hache. Otra forma de explicar el arte. 2014. Disponible en: http://www.harteconhache.com/2014/03/pintando-musica.html

Wikipedia. La enciclopedia libre. Jackson Pollock. 2016. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/Jackson_Pollock

Biografias y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea. Jackson Pollock. 2004-2016. Disponible en: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pollock.htm

Blogger. Laboratorio di danza-dissegno. Segni Mossi. 2015. Disponible en: http://alessandrolumare.blogspot.com.es/2015/01/segni-mossi.html

10. Creació d'una safata sensorial

En aquesta entrada es presenta l'activitat basada a crear o dissenyar una safata d'experimentació o safata sensorial. La idea era que els alumnes poguessin experimentar en el pla, amb el suport d’una safata contenidora d’un o diversos materials que estimulin els seus sentits i la seva creativitat. D’aquesta manera, i per poder crear la nostra safata, se'ns va proposar realitzar un recorregut a l'aire lliure per la rodalia del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona. Passejant pel campus i mentre xerràvem, vàrem començar a recordar les diferents activitats que havíem fet a l'assignatura, i va ser llavors quan ens va venir la idea en què basem la nostra safata.

La idea que va fer sorgir la nostra proposta va venir donada a partir del bloc que ja vam treballar a l'aula: el punt. Observant el nostre entorn, ens vam fixar en la Lluna, la qual, miréssim on miréssim, sempre estava present. Relacionant la lluna amb les activitats del bloc del punt, vam pensar que podíem fer una proposta d'unitat didàctica o seqüència didàctica on es treballés el tema de: 'Els punts de l'Univers'. La safata podria ser una activitat inclosa dins d'aquesta unitat o seqüència didàctica i tractaria específicament de com es formen els punts que es troben a la superfície de la Lluna, anomenats cràters.

Per treballar aquest tema en concret, sense deixar de banda la part més sensorial i experimental, proposem una safata on el material principal és una pasta feta amb farina i aigua. A continuació, doncs, detallem les fases que conformen l'activitat d’elaboració i experimentació amb la safata:

1. L'experimentació: es tracta que, en petits grups, els alumnes crearan una massa feta de farina i aigua de manera que no quedi ni massa líquida ni massa espessa. Després d'experimentar amb la creació d'aquesta textura de massa, ajuntaran totes les masses a dins d’una safata gran (de tota la classe) i la deixaran expandir-se i reposar.

2. La simulació: Un cop està la massa reposada, els alumnes col·locaran farina per sobre de manera que quedi una superfície en forma de pols que simuli la superfície lunar. Cada alumne podrà agafar una bala de joguina i llençar-la des de l'alçada que vulgui i amb la força que cregui necessària. Un cop la bala impacti amb la superfície la podran treure amb molta cura o amb unes pinces. Mentrestant, els companys que formen el grup hauran de gravar a càmera lenta què passa a dins la safata.

3. L'observació: Un cop s'ha fet l'exercici, es podran observar els punts que queden a la superfície en treure les bales i, a continuació, es podran observar els diferents vídeos dels impactes de les bales a la superfície a càmera lenta. D’aquesta manera, es podran fer diferents reflexions sobre els punts que hi ha a la lluna (cràters) i la seva formació a partir de diferents preguntes: Quina textura creieu que té la lluna? Com creieu que es formen els cràters? Què passava quan llençàvem una bala? Com actuava la farina? Quina forma deixava la bala? És la lluna un punt?, entre altres.

Per ampliar la nostra experiència, i com a inspiració, volem plantejar altres safates experimentals on també s’experimenta amb farina, però que estan enfocades a treballar altres aspectes.

El primer exemple és fer una safata amb una massa amb aigua i maicena. El resultat d’aquesta combinació és una massa que, quan li apliques força és molt dura, però que quan no li apliques pressió, es comporta com un fluït. Creiem que és una proposta molt interessant per a què els infants experimentin i puguin fer reflexions sobre la força. Per ampliar la informació sobre aquesta massa, us adjuntem el següent vídeo on es pot veure l’elaboració i el comportament de la massa:

https://www.youtube.com/watch?v=ZPBCdp6oORw

Per finalitzar l’entrada, també proposem per als infants una safata plena de farina. La idea seria proporcionar-los una gran quantitat d’objectes per interactuar amb la farina, com per exemple pots, contenidors, embuts, pales, rastells, etc. D’aquesta manera, podrien manipular la textura de la farina, així com tenir un primer contacte amb el volum que ocupa, la seva forma, entre altres conceptes.

9. El mòdul digital

Al llarg de les últimes sessions de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica hem estat realitzant diverses activitats mitjançant eines digitals. Amb altres paraules, hem treballat de forma creativa a través de la realització d’un “mòdul digital”.

En primer lloc, creiem que és important realitzar una petita reflexió entorn les moltes possibilitats que pot tenir treballar a l’aula amb infants mitjançant un “mòdul digital”. És a dir, moltes vegades, s’acostuma pensar que treballar mitjançant les noves tecnologies no aporta cap benefici per al desenvolupament de les habilitats creatives,  ni tampoc al desenvolupament de les capacitats dels infants. Si bé és cert que treballar a partir dels sentits i de manera tangible (amb materials físics) aporta grans beneficis, també ho és la manera de treballar digitalment. Personalment, creiem que ambdues maneres de treballar haurien de dur-se a terme a l’aula amb la mateixa importància però respectant l’especificitat de cada part, en tant que resulta molt més enriquidor donar la possibilitat als nens i nenes de conèixer les dues formes de treballar. D’altra banda, podem afirmar que alguns dels beneficis que té treballar mitjançant eines digitals són:

• Fomenten la participació de l’alumnat, ja que proporcionen un entorn en el que és senzill compartir contingut i interactuar amb ells.
• A través de les TIC és més senzill captar l’atenció dels infants perquè viuen en una societat de la informació.
• Es disposa de tot un ampli calaix amb recursos que ens permet adaptar-nos als diferents estils d’aprenentatge. Hi ha diversos programes per a la realització d’una mateixa tasca.
• L’ús d’aquestes eines permet atendre la diversitat, per exemple, adaptant la mida de la font emprada a la pantalla o bé ampliant el tipus d’activitats que es duen a terme a l’aula.

En segon lloc, i per continuar justificant la gran varietat de possibilitats que ofereix la realització d’un “mòdul digital”, volem deixar constància de tres activitats ben diferents entre elles, dutes a terme mitjançant diverses eines digitals.

Activitat 1: Catàleg de punts.

A l’inici de curs, la professora ens va fer realitzar diverses fotografies del que nosaltres consideràvem que eren punts dins el nostre entorn quotidià. Punt podia esdevenir qualsevol cosa, per exemple, l’ull d’un gos. Així doncs, vam realitzar aquestes fotografies que ara ens han estat útils per  a la realització d’aquesta tasca.

L’activitat consisteix a fer una mena de “pòster” o “mural” amb una frase inventada, emprant les diverses imatges de punts. Es tracta d’un treball molt creatiu que permet crear una composició amb una disposició lliure de les imatges per tot un full DINA-3.

Exemple del resultat de l’Activitat 1: en aquest
cas s’ha fet servir punts de diversos recipients buits i plens
per tal de poder contrastar així amb la frase central.

Finalment, cal dir que per tal de realitzar aquesta tasca podíem emprar dos recursos digitals: GIMP (eina més coneguda dins els software d’Apple) i Photoshop. Nosaltres vam emprar Photoshop pel simple motiu que era el programa que ja estava instal·lat a l’ordinador de treball però vam aprofitar l’ocasió per comparar ambdós programes i comentar experiències.

Activitat 2: El conte de les emocions.

A partir de la lectura d’un conte titulat “El amor y la locura”, la professora ens proporcionà un recull de diverses emocions (algunes presents en la narració del conte) per tal de representar-les lliurement. Aquesta representació, però, es trobava més limitada que a l’exercici anterior, ja que vam haver de representar l’emoció a partir de les lletres que conformen la paraula. És a dir, havíem de seguir les següents premisses: només es podien utilitzar les lletres presents en la paraula a representar i, com a mínim, havia d’aparèixer un cop cada lletra de la paraula.  

Exemple del resultat de l’Activitat 2: inspirat en el quadre Munch.

Aquesta és una activitat que permet treballar diversos aspectes i conceptes molt variats:

• La forma gràfica: la relació de les parts amb el tot.
• La tipografia com a element gràfic.
• La relació gràfica entre paraula i imatge.
• El procés creatiu en la creació gràfica: les pautes inicials, la planificació, l’experimentació, la cerca de solucions, etc.

Així com també permet fer un treball més relacionat amb la part psicològica i emocional de la persona, en tant que podíem fer una tria entre totes aquestes emocions: avorriment, curiositat, supèrvia, eufòria, intriga, generositat, entusiasme, bogeria, alegria, bellesa, veritat, covardia, timidesa, egoisme, mandra, voluptuositat, fe, enveja, llibertat i triomf. Com es pot observar, és una tasca amb emocions força complexes que si es posa en pràctica amb nens i nenes permetrà que els infants puguin expressar-se i explicar per quin motiu representen una emoció d’una manera i no d’una altra, etc.

Per últim, cal comentar que per tal de dur a terme aquesta activitat, la professora ens va presentar un recurs que no coneixíem i que ens ha semblat molt original i útil: Robotype. Es tracta d’una aplicació on-line que permet fer representacions com les de la imatge superior. És un programa molt intuitïu que dóna moltes possibilitats.

Activitat 3:  Adaptació de “La Taca Blanca” amb eines digitals.

L’última activitat que vam realitzar durant el mòdul digital va ser una adaptació amb eines digitals del conte que vam realitzar al primer semestre del curs. Alguns dels contes dels altres grups estaven estructurats d’una manera menys convencional i van haver d’idear com adaptar els contes en un format més tradicional, amb portada i pàgines, però el nostre conte ja el vam dissenyar en aquest format des de l’inici.

Per tant, la nostra tasca va consistir a recrear totes les planes del nostre conte digitalment fent servir el Photoshop. Vam escollir aquest programa perquè l’havíem fet servir per a realitzar les tasques anteriors i estàvem més familiaritzades amb ell.

El primer que vam fer va ser les planes dels textos, perquè tots tinguessin les mateixes proporcions i el mateix disseny. Després vam passar a realitzar una per una totes les planes de les representacions gràfiques. Durant aquesta part de l’activitat, ens vam dividir en dos grups per tal d’avançar més ràpidament en la creació del conte, i mentre que unes van centrar-se a recrear les planes del conte, les altres van dissenyar una nova portada pel conte, ja que no volíem escanejar la portada original per la seva simplicitat.

Les que s’encarregaven de recrear les planes del conte van haver de dissenyar les figures geomètriques protagonistes del conte amb les eines del Photoshop, així com també buscar recursos que substituïssin els efectes que alguns materials concrets donaven al conte inicial, com per exemple el paper “aironfix” que vam fer servir per simular la lluentor que desprenia la Taca Blanca.

Per l’altra banda, les que s’encarregaven de la portada van crear un patró amb les figures geomètriques protagonistes del conte i els van anar repetint per tot l’espai per fer el fons fins que va estar tot cobert per les figures geomètriques en miniatura pintades de diversos colors. Per acabar, van fer servir la taca blanca per inscriure dins el títol del conte. Vam fer servir el mateix patró per fer també la contraportada.

Quan vam tenir totes les parts acabades, les vam ajuntar per ordre de pàgines en un pdf, i així finalment el vam poder maquetar i crear el nostre conte en format digital.

Després de realitzar aquestes activitats tan variades dins del mòdul digital, podem concloure que l’art a l’aula no consisteix només en treballar amb materials plàstics, pintures i colors, sinó que també podem aprofitar aquestes noves eines i aquests nou recursos per apropar a l’alumnat a la didàctica visual i plàstica, ja que són del seu interès i, a més, molt innovadors, amb els quals podem crear material molt ric i variat.

Existeixen diversos programes digitals que podem fer servir per treballar amb els nostres alumnes: durant tot el mòdul hem fet servir el Photoshop i el Gimp per treballar amb imatges i crear noves composicions, el Robotype per crear imatges a partir de lletres.

8. El papel del/la maestro/a, de su metodología y del material de Educación Visual y Plástica

En la siguiente entrada analizaremos, a partir de la visualización de vídeos que muestran diversas prácticas educativas de visual y plástica, la importancia de la metodología a la que recurre el maestro, las actividades y el material que plantea. Empezando por este último, podríamos decir que, con toda certeza, el material que se propone para ser utilizado en una clase de EVYP (Educación Visual y Plástica) es el elemento vertebrador de la experiencia, y su tipologia hace que cada niño y niña experimente de forma distinta y diferente con cada  tipo de objeto. De hecho, el estudio que hemos realizado mediante la visualización de dos vídeos en clase, pretende demostrar a grandes rasgos lo que saben los niños de forma un tanto innata sobre la interacción con dichos materiales u objetos.

En primer lugar, es importante dejar constancia de la caracteristica arcaica que esconden los materiales presentados en el vídeo pero, a su vez, de su contemporaneidad, puesto que aunque comenzaron a utilizarse en EVYP hace años, actualmente continúan siendo fuente de creatividad y desarrollo para los infantes. Esto se debe a que cada uno de los materiales que hemos observado en los vídeos muestran propiedades positivas muy diversas. Así pues, podemos encontrar la siguiente clasificación:

• Barro: es un material muy utilizado, ya que es simple pero tiene muchas ventajas para su experimentación. Se trata de un material dotado de gran plasticidad que permite trabajar el modelaje, entre otras cosas. Además, permite al infante iniciarse en el conocimiento de la materia y del volumen.
• Pompas de agua y jabón: es curioso trabajar con este tipo de material, permite trabajar aspectos como la efemeridad y es importante para que el infante gestione aspectos emocionales, ya que es muy bonito pero si lo toca desaparece.
• Objetos diversos (cepillo, cebolla, cubo de madera, caja de violín en miniatura...): Es interesante incluir estos objetos ya que están directamente relacionados con el día a día del alumno. Son objetos y materiales que ellos y ellas conocen y que por sus características pueden llegar a identificar fácilmente. Explorar con ellos hace que los vean desde diferentes puntos de vista.
• Espejo: Está colocado en una pared del aula y los alumnos se sitúan delate. Se puede ver como experimentan con el efecto de doble visión. También sirve para trabajar el ‘YO’ y el reconocimiento de uno mismo y de los compañeros.
• Folios de diferentes tamaños: Utilizan este material para rasgarlos y, además, es un material que permite experimentar con su sonido al moverlo.
• Hoja blanca o cartulina blanca: es esencial destacar que estos materiales son la base con la que el alumno construye su obra, por eso debe ser respetuoso con la libertad de expresión. Nunca se da un material base delimitado (una hoja cuadriculada, por ejemplo) que prohíba “salirse de la linea”.
• Ceras: es un material plástico que es fácil de hacer rodar y manejar. Pero es más difícil poder mezclar los colores y crear otros a partir de los primarios, aunque destaca por la suavidad de su trazo.
• Pinturas: el material permite hacer mezclas de forma muy fácil y que permite un grado alto de experimentación tanto visual como del tacto.

En segundo lugar, tras haber observado el rol del infante y cómo este experimenta con cada uno de los objetos, podemos afirmar que los sentidos tienen gran importancia en el proceso. Principalmente experimentan a través del tacto, llegando así a tratar de identificar objetos sin verlos, solo a través de sus manos. Es, por lo tanto, obvio el valor que también tiene el sentido de la vista. Además, resulta muy positivo que los niños y niñas puedan experimentar libremente y sin indicaciones muy marcadas. Esto permite que la persona pueda desarrollarse plenamente y crear sus propias composiciones interaccionando con otros compañeros que también tendrán sus propias ideas. Por así decirlo, se trata de actividades que refuerzan la capacidad de interacción con los demás pero también sus destrezas más plásticas y visuales.

En cuanto al análisis del rol infantil y el rol del adulto, creemos importante destacar que se crea una sinergia y ambiente de confianza, estima y sobre todo de respeto y de total libertad hacia el alumno. En ningún momento su aprendizaje se ve interrumpido por unas normas definidas que limiten su imaginación y creatividad. La educadora lo guía en su experiencia pero nunca la reprime con preocupaciones vanales. En cambio, gran parte de las actividades que se proponen hoy en día en EVYP son cerradas y no permiten saltarse unas normas determinadas. Por ejemplo, en el vídeo podemos observar que los alumnos van manchados por todas partes de pintura o de barro y los adultos no les frenan las acciones por el hecho, que se considera banal, de mancharse.

Por lo tanto, observamos en el rol del adulto la figura del “referente”, quien únicamente a veces y cuando lo cree oportuno, interviene para mostrar algo que el propio niño o niña puede decidir si quiere hacer o no. Por ejemplo, observamos este hecho cuando la maestra plasma la palma de su mano en el barro y la niña, curiosa, posa su mano de menos tamaño en la huella grande de la maestra. Así mismo, también lo observamos con las diferentes preguntas que guían el aprendizaje de los niños y niñas: “¿qué tienes en las manos?”, “¿Por qué sabes que tiene pelitos?”

Finalmente, y no por ello menos importante, cabe resaltar el lugar que ocupa y la importancia que tiene la EVYP  en las edades primerizas que los vídeos reflejan. Con la experimentació y el aprendizaje en el campo visual y plástico somos capaces de hacer que el alumnado desarrolle de una manera más exacta los diferentes sentidos a la vez que hacemos que adquieran una percepción más compleja de los objetos, materiales y fenómenos que envuelven su entorno. Además, creemos que es una manera de acercar a los alumnos desde las primeras edades al valor y el aprecio de la belleza, no solo en cuanto a obras artísticas ya conocidas sino también en aquello que les rodea y que ellos mismos crean.

Las etapas de Educación Infantil y Primaria son momentos de la vida importantísimos para el desarrollo integral de la persona y es por eso que creemos esencial dejar libertad a la experimentación plena. Y, es evidente que la educación plástica posibilita este desarrollo a partir de la experimentación, ya que se realizan actividades con un importante peso en el ámbito cognitivo, senso-perceptivo, emocional y estético. Por lo tanto, podemos decir claramente que las actividades plásticas permiten la expresión espontánea de los pensamientos y emociones que tanto se necesitan en estas edades y que, muchas veces se restringen o niegan por parte de los adultos, cometiendo un grave error.

Como conclusión, podemos decir que la EVYP es, en toda regla, una forma de comunicación muy adecuada y acertada durante todas las edades, desde la infancia hasta la adultez, pero que es esencial explorarla durante la niñez para poderla disfrutar una vez se es adulto. En definitiva, “permite un mayor control muscular y el perfeccionamiento de la motricidad gruesa y fina, así como de las capacidades sensitivas, de observación, de atención y de concentración, [...] la adquisición de nociones espaciales y una adecuada estructuración del espacio” (Cabezas Gallardo, Alba. (febrer 2009). Revista digital: Innovación y experiencias educativas. La educación plástica  en educación infantil. núm,15, pàg. 2-4. URL: http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_15/ALBA_CABEZAS_1.pdf”.

7. Desenvolupament del dibuix dels infants

En aquesta ocasió, l’activitat que hem dut a terme a la sessió està directament relacionada amb l'evolució del dibuix dels infants. Per treballar aquest tema, en primer lloc, cada grup, amb el material reciclat que havia portat de casa, va haver d’elaborar, en un període de temps limitat, una figura determinada. La docent anava indicant quina figura havíem de fer, ja fos un autobús, un tractor o un tren, a més de senyalar el moment que havíem de començar a construir-la i el moment que se’ns acabava el temps. No hi havia cap altra consigna que haguéssim de seguir, únicament havíem d'utilitzar el mateix material del qual disposàvem i crear una figura que s’assemblés el màxim possible a l’objecte indicat. Després d'això, havíem de fer una foto a les nostres creacions per, posteriorment, comparar-les amb diversos dibuixos d'infants.

D'aquesta manera, en aquesta entrada analitzarem i compararem les diverses representacions dels objectes creats per nosaltres amb material reciclat i els dibuixos dels nens que se’ns va mostrar, per tal de  reflexionar sobre els diferents elements que intervenen en una representació gràfica (color, forma, perspectiva…) així com fer una anàlisi de l’evolució del dibuix dels infants segons el seu desenvolupament, maduresa i concepció de la realitat.

En primer lloc, pel que fa a les representacions dels objectes que vam dur a terme a l’aula a través de materials reciclats molt limitats, es pot observar com les composicions estan basades en una estructura comú, molt influenciada per les concepcions que tenim de la realitat, formada per formes “mare”, formes geomètriques bàsiques. De la mateixa manera, els dibuixos dels infants també es caracteritzen per aquesta estructura i composició simple de formes “mare” (que s’ajusten en major o menor mesura a la realitat en funció de l’edat). Així doncs, es podria dir que les limitacions del material que teníem en l’activitat va provocar una simplificació de les formes de la mateixa manera que els infants representen la realitat.

Pel que fa als dibuixos dels nens i les nenes, en general també hem pogut observar que segueixen un mateix patró a l’hora de representar els diversos objectes, fent servir les mateixes formes geomètriques per fer la forma bàsica de l’objecte i fins i tot recorrent als mateixos colors i els mateixos detalls que els altres companys. De totes maneres, no sabem en quines condicions van realitzar els infants aquests dibuixos, si els dibuixaven a través de la seva representació mental del objecte o si els donaven una imatge de referència a l’hora de dibuixar, si ells també tenien limit de temps, etc.

Sigui com sigui, el que es pot deduir fàcilment és quins són els dibuixos fets per infants més petits i quins per infants més grans, ja que tots i cadascun dels elements dels dibuixos, com per exemple el context, la perspectiva, el color, la forma, etc, es van tornant molt més complexos i cada vegada són més fidels a la realitat de l’objecte representat. Un exemple clar són els dibuixos dels castells, els quals fins i tot estan contextualitzats dins d’una història de moros i cristians (segurament els alumnes relacionaven el concepte castell amb algun esdeveniment relacionat amb l’Edat Mitjana que devien haver treballat anteriorment a l’escola).

Continuant amb el context, podem observar com està molt present tant en els dibuixos dels nens com en les nostres construccions. Tant bon punt teníem finalitzada la forma de l’objecte principal que havíem de representar abans que no s’acabés el temps, nosaltres ens preocupavem de crear un context per l’objecte que al final el dotava de més sentit. El context que creavem estava relacionat sempre amb la funció de l’objecte i en l’espai que ocupa a la nostra realitat, per això consideràvem que quant més complex sigués el context, més significat adquiria l’objecte principal.  

La gran majoria dels infants també es van preocupar molt de contextualitzar els seus dibuixos, ja que tot i que en tots hi havia representat l’objecte principal, semblava que tot el dibuix tingués importància, no només l’objecte. Depenent del nivell de desenvolupament de l’infant, alguns dibuixos només incloïen algun personatge o un element molt petit (com per exemple l’autobús o el camp de futbol), i d’altres fins i tot volien representar una història, com per exemple els castells que hem esmentat abans, o també els tobogans, que volien representar escenes de la vida quotidiana.

També hem observat que la perspectiva dels objectes és un element que varia més si comparem les nostres representacions amb els dibuixos dels nens. Així com les dels nens comparteixen en la seva majoria les mateixes perspectives dels objectes (tots els busos miren cap el mateix costat, tots els trens van de costat, etc) les nostres fotografies mostren molta més varietat de perspectives, combinant vistes laterals, frontals, aèries, etc. També es cert que, treballant amb objectes en tres dimensions i poder fer la fotografia de la representació des de qualsevol angle donava peu a una facilitat que potser no la hauriem tingut a l’hora de dibuixar, però tot i així no es pot negar que a mesura que ens fem grans augmenta la nostra capacitat de jugar amb les dimensions i les perspectives de les nostres representacions.

Un aspecte molt curiós en relació a la perspectiva que vam poder observar en els dibuixos que van realitzar els infants dels tobogans va ser la seva perspectiva rebatida, la qual consisteix en dibuixar un mateix element combinant dues perspectives alhora. Així doncs, els alumnes van dibuixar el tobogan donant la mateixa posició a les escales que a la rampa, cosa que els va fer dibuixar totes dues parts en la perspectiva frontal.

A mesura que es van fent grans, els infants van fer servir cada cop més colors que coincideixin amb la vida real per representar els objectes, tot i que que fins i tot els més petits fan servir el color verd per representar el camp de futbol (amb més o menys protagonisme). Nosaltres teniem una gran limitació pel que fa al color degut a que els objectes dels quals disposavem eren reciclats i a l’hora de construir els objectes ens guiavem més per la forma que pel color, però tot i així no desaprofitavem cap ocasió per fer coincidir el color del nostre objecte amb la realitat, com per exemple la bossa de plàstic verda que vam fer servir per representar el camp de futbol.

És possible que així com alguns objectes són més representatius per la seva forma, com l’autobús (rectangle amb rodes) uns altres ho poden ser més pel seu color, com el camp de futbol (verd). El color, per tant, també és un element que enriqueix el significat de l’objecte, ja que si féssim servir colors diferents als de la realitat potser ens costaria més identificar l’objecte de la representació.

Per finalitzar, voldríem destacar que en una gran part dels dibuixos es pot observar una personificació dels elements, concretament del Sol, al qual li afegeixen elements característics dels humans, com els ulls i la boca. Aquesta personificació és present tant en dibuixos realitzats per nens més petits com en dibuixos realitzats amb més detalls per infants més madurs, cosa que porta a pensar que la personificació dels elements, en aquest cas, també és una qüestió adquirida o de costums, directament influenciada per l’animisme que presenten els infants.   

En conclusió, les representacions gràfiques dels objectes que realitzen els infants tendeixen cap al realisme en funció de l’edat, la maduresa, les consignes donades (en el cas que es donin) i l’entorn en el qual està socialitzat. Si fem un paralelisme amb les composicions que vam fer nosaltres a l’aula, podríem dir que les limitacions pel grau de desenvolupament i el context social que sofreixen els infants en les seves diferents etapes les vam poder experimentar gràcies a la limitació del material que disponiem. I aquesta limitació ens ha ajudat a observar com qualsevol representació està basada i formada a partir d’un cos geomètric o una forma “mare”, a partir de la qual, en funció dels recursos que té cadascú, es van formant figures més elaborades i detallades.

4. Geometria

La quarta pràctica que hem realitzat a l’assignatura de didàctica visual i plàstica ha consistit a realitzar dos composicions creatives a partir de retalls, tot jugant amb aquests, amb l’espai i amb el contrast entre blancs, grisos i negres. L’exercici va tenir dues parts, una en grup i la segona individual. A continuació comentarem, per ordre, les composicions que van sorgir, com van sorgir i a què ens ha recordat.

La primera part de l’exercici consistia en formar una composició a partir de dos fulls. Un blanc gran i un negre, més petit. Havíem de retallar el full negre fent com a màxim sis talls i, després, podíem moure les parts retallades però només fent uns moviments concrets (rotació, inversió,...). Aquest és un dels exemples que va crear una de les components del nostre grup.

Aquest segon resultat també el volem relacionar amb altres obres, tot i que aquests autors no treballen només amb la cromàtica blanca i negra. Així doncs, no hem relacionat la nostra composició amb les següents obres pels colors sinó per la tècnica o impressió que donen quan les observem. Sembla que les parts que la composen estan girades, rotades, col·locades fent un efecte mirall, tot i que en alguns casos aquesta sensació s’aconsegueix amb la combinació dels colors només.

Hermelindo Fiaminghi, Círculos con movimiento alternado (1956)

Juan del Prete, Composición con elementos geométricos (1949)

Juan Bay, Composición (1950)

La segona part de l’exercici, consistia en desenvolupar una composició a partir de figures geomètriques fetes de diferents tipus de papers. Els papers que ens van proporcionar eren de diferents textures, però sobretot, destacava la varietat cromàtica, que anava del blanc al negre format una escala de grisos. L’elecció dels tons dels papers el vàrem fer a partir de la idea principal en que vam inspirar la composició. La idea que volíem reflectir era ‘El paper reciclat’, que està format per diferents paperets i tons. La idea va evolucionar i el resultat va ser aquest:

El procés per a arribar a aquest resultat va ser el següent. Vàrem decidir que la figura seria un triangle i vam retallar els triangles en diferents mides, de petits a grans. Després vam decidir que a les quatre cantonades posaríem els triangles grans des dels quals sortirien d’altres més petits fins arribar al centre, on hi hauria l’únic cercle que seria d’un paper diferent, el paper reciclat.

Aquest exercici ens ha recordat a dues obres d’autors diferents que també treballen la geometria i els colors cromàtics grisos, blancs i negres.

Narciso Debourg, En Blanc et noir (1953)

Jesús Rafael Soto, Rotation (1952)

LINKS DE CONSULTA:

http://www.march.es/arte/madrid/exposiciones/america/los_artistas.aspx?l=1